Aquest és el bloc de l'assignatura de llengua catalana i literatura de 4t d'ESO B de l'IES Castelló d'Empúries. El bloc ens servirà per penjar material complementari de l'assignatura i enllaçar als blocs de l'alumnat.
Ja sabeu que aquest trimestre tothom llegirà allò que vulgui, però bé s'hi ha de posar límits, no fos cas que les llibreries de Figueres o la Biblioteca de Castelló es quedessin sense estoc. I els límits són aquest ampli ventall de lectures que teniu en aquest enllaç.
Si no heu trobat cap llibre que us sembli prou atractiu en aquesta primera llista. Aquí teniu una altra llista de possibles lectures.
Ser el més modern de la ciutat mai ha estat una tasca fàcil. A més, la cosa es complica si véns de la comarca i vas a petar a una ciutat com Barcelona, on la modernitat és una institució d’allò més inquieta i, a voltes, fins i tot rància.
Els Very Pomelo han aconseguit fer un disc d’aquest alegre desconcert. Fiģaro, Fiģaro, el seu àlbum de debut, fa descarrilar el ritme metropolità a cops de cinisme i insolència. Els pomelos esperonen la rumba catalana amb fuetades de rock’n’roll cru i passat de voltes en cançons com Les dones em miren, Bum Bum, o l’enganyosament vitalista Turistes, on repliquen als Beach Boys que l’estiu pot ser emocionant, però per gaudir-lo primer t’has d’empastifar de loció i després compartir vagó amb una caterva de gent a la qual li fa pudor els peus. Aquest mateix pes dels quefers diaris són els que afonen el matrimoni d’en Joan i la Rosa, un vodevil histèric. A pesar d’això, els pomelos saben que a la vida, com en els restaurants xinos, un s’ha d’acostumar a les salses agredolces. Així que s’amunteguen damunt del màstil de la guitarra surf que recorre Un any pèssim per gaudir de les onades amb les quals ens ataca el dia a dia. Perquè aquesta vida és una comèdia mal escrita. Un pot riure amb les postals d’asèpsia quotidiana que es narren amb desgana a Lleixiu, fins que una d’elles et toca tan a prop que la guitarra t’estripa un acord i també el somriure. Llavors ja no saps si prendre-t’ho amb humor o amb filosofia.
Very Pomelo han gravat un disc mediterrani desesperadament descregut amb guitarres ortopèdiques, ritmes que van del punk al circ, i uns vents que a voltes s’apropen al jazz i a voltes s’apropen a l’espagueti western, quan els cowboys ja no eren herois, ni falta que els feia. Fiģaro, Fiģaro és un disc maleïdament veloç, com les vacances d’estiu. També és viu i vibrant, ja que els petits errors del directe han estat consentits i malcriats fins convertir-se en monstres que s’han apoderat de la cançó, i llavors no et queda més remei que estimar-los. A Thomson, Braun, Corbero, Philisave, un conte de Quim Monzó, s’explica com un escriptor intenta elaborar un relat, però totes les andròmines de la casa es conxorxen a la vegada per sabotejar la seva tasca. Al final, la mateixa lluita acaba essent el relat. Fiģaro, Fiģaro de Very Pomelo és una mica com aquest relat, ja que els vicis del directe i la confabulació de la quotidianitat passen d’ésser guerrilles molestes a ser allò que propicia l’obra. Perquè els pomelos saben que la vida moderna és complicada. Afortunadament.
M'ha semblat una bona idea estrenar el bloc amb una cançó de Els Amics de les Arts, un grup que fa temps que segueixo per diferents motius. Ells també són uns blocaires.
M'ha semblat igualment una bona idea començar aquest bloc Les paraules de la paraula "paraula" amb una cançó lenta i en japonès - a vegades s'ha de ser ample de mires- , que originalment està cantada en català Per mars i muntanyes, però que el grup va traduir i va tornar a gravar en motiu del Saló del Manga de Barcelona.
L'ambient del vídeo de la cançó s'adiu a l'època de l'any i en Son Goku, un dels meus herois d'adolescència hi treu el cap, de fet el tema principal de la cançó és Bola de Drac.
Nevit Dilmen a Wikimedia Commons